Presentació
L’Original Jazz Orquestra Taller de Músics -OJO- neix a partir de la idea de crear un àmbit que permeti a l’autor d’avantguarda disposar de tots els recursos necessaris per dur a terme i presentar el seus treballs.
Podríem dir que aquesta és una de les funcions de l’OJO, ja que en estar dotada d’una identitat pròpia, es converteix en l’interlocutor perfecte d’aquell diàleg tantes vegades buscat pel creador. I quan el diàleg s’ha iniciat, tots sabem que fàcilment pot assolir-se una dimensió desconeguda.
L’OJO, avui dirigida per David Pastor, ha aconseguit un gran nivell de qualitat artística i una forta personalitat pròpia i és una de les orquestres més sol·licitades per artistes i programadors. En la línia de les grans orquestres nord-americanes i europees, omple de sonoritat original les composicions d’artistes com Santiago Auserón, Mala Rodríguez o Cris Juanico.
Actualment l’OJO viu el rodatge de diverses produccions que us presentem a continuació.
Director
David Pastor
Comença els seus estudis musicals al 1983, a la Agrupación Musical Santa Cecilia de Sedaví. Des de llavors és alumne de l’excel·lent trompetista i pedagog Manuel López, amb el qual ha adquirit una gran quantitat de coneixements tant tècnics com pràctics en l’estudi de la trompeta, tant en la seva formació clàssica com en la moderna. Ha cursat el seus estudis als conservatoris Superior de València i Municipal de Barcelona, obtenint el Premi d’Honor final de carrera, sota la tutela de Jaume Espigolé.
Al 1988 comença els seus estudis de jazz, al Taller de Jazz de Sedaví, i passa a formar part de la Valencia Jazz Big Band, sota la direcció de Ramón Cardo, amb la que realitza una gira cioncidint amn el Primer Certamen d’Orquestres de Jazz de Barcelona.
La seva formació polifacètica li porta a tocar en innumerables grups i formacions com: Nova Dixieland Band, Reunión Blues, Intocablues Band, The Jazz Trempessengers, …
I en la seva faceta de músic “free lancer”, ha actuat i gravat amb artistes com: Presuntos Implicados, Michael Bubble, Armando Manzanero, Celia Cruz, Lucrecia, Martirio, Seguridad Social, Lolita, Jaime Urrutia, Fundación Tony Manero, Victor y Nuria Fergó. Com a gravació destacada, cal citar la realitzada l’Abril del 97 a Lausanne (Suïssa) per a la BMG amb el grup Solar Sides.
També ha participat en la grabació d’un LP monogràfic de Maurice Ravel amb la Orquesta Filarmónica de Gran Canaria.
Col·labora freqüentment amb músics de jazz a Espanya: Perico Sambeat, Ximo Tebar, Mario Rossy, Eladio Reinón, Joan Soler, Jordi Vilá, Fabio Miano,.. i ha tocat amb artistes internacionals com: Clark Terry, Chris Cheek, Mike Mossman, Steve Marcus, Richie Cole, Dennis Roland, Paquito D’ Rivera, Frank Wess, Bobby Shew, Slide Hampton, Dick Oatts i recentment amb Donald Harrison. Ha tocat a festivals de jazz tan prestigiossos com: Montreal (Canada), Montreux (Suïssa), Eurojazz (Mèxic), Cully (Suïssa), San Sebastián, San Javier, Terrassa, Madrid i Barcelona.
Espectacles en gira 2011
BIG MAMA & ORIGINAL JAZZ ORQUESTRA TALLER DE MÚSICS –OJO- presenten “BLUESIN’ THE JAZZ”
A mitjans dels anys vint, algunes dones cantants de blues aconseguiren un apogeu musical i marcaren les pautes del què s’ha anomenat el blues clàssic, gravant els primers discos de blues, tot acompanyant-se pels millors músics de jazz del moment. Les seves composicions i vitalitat interpretativa foren un exemple de vàlua artística i, per això, l’ OJO i la cantant Big Mama, sota la direcció de David Pastor, es proposen treballar conjuntament per donar relleu a aquestes veus a partir de les cançons dels seus repertoris: Ma Rainey, Bessie Smith, Ida Cox, Alberta Hunter i Memphis Minnie, entre d’altres.
Achilifunk
Direcció i arranjaments: Vicens Martín i Paco ‘Mantecao’ Manzanares
Per una banda, un quartet de rumberos de primera fila. Tots ells joves, amb imatge, actitud i talent. Per una altra, l’Original Jazz Orquestra Taller de Músics -OJO-.
Un treball conjunt que sota la direcció musical de Paco “Mantecao” Manzanares (component històric de la Fundación Tony Manero) i Vicens Martín (director de la nostra orquestra) aconsegueix una sonoritat pròpia que podem denominar ‘big band rumba funk’.








