Gràcies a la capacitat d’innovació que posseïx la música flamenca, sumada a la curiositat que músics com Paco de Lucia o Camarón van tenir -ja des de començaments dels anys ’60 – de conèixer altres músiques, van sorgir noves formacions que van ser incorporant a poc a poc diferents instruments musicals que fins a llavors havien estat aliens a la cultura flamenca. Així mateix va ocórrer amb conceptes harmònics i rítmics d’altres latituds tals com els provinents del jazz, la música afro-cubana, brasilera, el pop, el rock, el funk, els cants gnawa, o la música clàssica. Avui dia està bastant assumida aquesta suma de cultures i és molt comú trobar-se amb grups flamencs que tinguin cajón peruà, darbouca baix elèctric o contrabaix, flauta travessera, piano o teclats, taula hindú, djembé, violí, etc. Es veuran els pals (ritmes) més utilitzats de forma gradual en la seva dificultat (Rumba, Tangos, Tanguillos, Bulerías, etc.), tant en la seva part rítmica com en l’harmònica, combinant al seu torn les diferents tècniques que s’han anat desenvolupant en el baix a partir de les de la guitarra flamenca (digitaciones, diferents posicions en el masteler, interpretació…).
Professor: Agustí Espin
Durada: 50 minuts